Osteopatia.  Filosofía dels 3 principis:

1.- “La Vida és moviment”

Tot el que és viu es mou.
A nivell del cos humà, tota la nostra anatomia està dissenyada en funció del moviment i de la movilitat entre els seus diferents teixits. Totes les estructures anatòmiques denses ( óssos i dents), tobes (vísceres, fàscies, músculs, tendons, lligaments …), fluídiques ( la sang, la limfa, el l’iquid cefal raquidi …) estàn en moviment permanentment en relació dels uns amb els altres.
Aquests moviments no son anàrquics, corresponen a lleis fonamentals de la movilitat articular ( fisiologia articular i biomecànica) i de movilitat craniosacra ( mecanisme respiratori primari o MRP) que l’osteòpata perceb amb la seva eina fonamental de treball: les seves mans.

2.-  Estructura i funció

Aquest principi ens serveix per comprendre la simptomatologia osteopàtica. Avans que la malaltia passi a ser orgànica o inscrita a nivell de la nostra constitució, passa per un estat funcional, provocant una perturbació del organisme en la seva activitat.
Hi ha en el cos una multitut de funcions: la funció locomotriu, la funció digestiva, la funció cardíaca, la funció psicològica … cada funció es recolza en elements anatòmic que li pertanyen: és l’estructura. Així doncs, una estructura deficient es tradueix en una funció deficient.

3.- Equilibri Corporal

l’Organisme pot equilibrar les seves constants ( tensió arterial, regulació tèrmica, secreció hormonal, defensa inmunitària…) i pot auto reparar-se.
L’osteòpata busca la causa que obstrueix el bon funcionament de l’organisme, normalitza els teixits i deixa que la natura faci la resta .